Portada
 Cicle de Primavera de 2024: Conferències sobre la manipulació de la història catalanaJa és a punt el Cicle de Primavera 2024 de conferències organitzades per l'Institut Nova Història.»
 Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la PenínsulaInvestigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals.
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
|
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Descobreixen una traducció d’obres del poeta barroc Francesc FontanellaUn dels documents evidencia per primera vegada una representació del teatre de Fontanella.
 Ho tornarem a fer"Puc afirmar que moltes de les recerques que es fan a l'Institut coincideixen amb recerques internacionals que aquí se silencien i que tenen el mateix nivell o, en alguns casos, són molt superiors". "Quin bé ens fa disparar contra l'INH? És incomprensible". Article de la Catedràtica de Comunicació i exrectora de la Universitat Oberta de Catalanya Imma Tubella.
 La Clau: Censura i nou paradigma historiogràficEl programa La Clau de la Nostra Història va entrevistar en Roger Mallola, membre de l'Institut Nova Història i doctorand en relacions internacionals, el passat 11 d'ctubre del 2017. Va parlar sobre la censura i la postveritat. Creu que la gran innovació de Nova Història ha estat introduir la variable de la censura en el relat de la història.
 Així va ser l’espoliació de documents en català que va originar la Biblioteca Nacional d’EspanyaLes tropes borbòniques van confiscar la biblioteca personal de qui va ser l'arquebisbe de València, un fons de més de sis mil llibres que serien l'embrió de la Biblioteca Nacional d'Espanya. Article d'En Josep Rexach Fumanya al diari digital Vilaweb d'avui 17 d'abril del 2021.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Un cop feta pública la restauració de la Gioconda del Museu del Prado, l'Albert Fortuny ens dóna el seu punt de...[+]  Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+]  Pep Comajuncosa analitza les connexions de Calixt III amb la casa reial...[+]  És normal que quan es tradueix al francès la història de Don Quixote de la Mancha, se li digui precisament Dom...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube