Portada
Mor Gastó III de Foix, el compositor de 'Se Canta', l'himne oficial d'OccitàniaLa tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.»
La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a OlotLa guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.
Entrevista a En Jordi Bilbeny a EspluguesTV sobre 'Carles I sense censura'En Víctor Cucurull entrevista En Jordi Bilbeny, al programa "La Clau de la nostra història", d'EspluguesTV, el 6 de març del 2024, per parlar del seu llibre "Carles l sense censura".
|
Conangla i Fontanilles«El redactor de la Constitució provisional de la República Catalana proclamava la independència de Catalunya, el català com a idioma oficial únic i adoptava mesures molt avançades per a l'època».
Carme Karr i la revista ‘Feminal’Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, reproduïm l’editorial del primer número de la revista ‘Feminal’, del 28 d’abril de 1907. Aquesta revista sortí com a suplement del setmanari ‘Il·lustració Catalana’, La peça editorial anava signada per Carme Karr (1865-1943), una periodista i escriptora pionera del feminisme catalanista. Han passat cent disset anys i no hi ha cap revista que avui representi, amb uns estàndards actuals i amb una ideologia progressista, el que va representar una iniciativa com aquesta d’una dona de classe alta, culta i cosmopolita. El tarannà i la posició social de Karr són equiparables a l’empenta de l’argentina Victoria Ocampo, que impulsà la revista ‘Sur’ el 1931.
Roma tenia un nom secret protegit amb pena de mort. Relacionat amb la Roma valenciana?Un aspecte curiós i prou desconegut de la història de Roma és que la ciutat tenia un nom secret que no podia ser divulgat sota pena de mort. Es a dir que, més que secret, era un nom prohibit de pronunciar.
|
Entrevistes recents
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
Mor Pere el Gran, el comte-rei almogàverEls catalans, de la mà del rei Pere el Gran, van conquerir a l'any 1282 les illes de Malta, Sicília i Gerba. Aquests territoris passaren a formar part de la Nació Catalana durant més de 430 anys. Article d'En Marc Pons d'aquest 11 de novembre a elnacional.cat.
L’església i catedral visigoda de Sant Just i Pastor esmentada com ‘St. Iuste’Article d’En Cesc Garrido en què desenvolupa la seva comunicació al ‘19è Simposi sobre la història censurada de Catalunya’. Ens hi explica quina ha estat la veritable importància de l’església de Sant Just i Pastor de Barcelona i quines relacions hi ha entre aquesta església i Carles I.
Quan a Argentina es parlava catalàEl barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
Vídua catalana i fadrí occità: matrimonis que van canviar la fesomia del paísDes de 1540, però sobretot a partir de 1562, i fins al 1640, milers d’immigrants occitans —que fugien de la guerra i de la devastació— van travessar els Pirineus i es van establir a Catalunya. Com és que només van emigrar fadrins? On eren els homes catalans —a Amèrica potser? Per què hi havia tantes "vídues"? Article d'En Marc Pons.
|
|
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] Que els catalans van ser els descobridors d'Amèrica ho tenim molt clar a l'INH. Tant, que sempre estem esperant...[+] Entre les primeres biografies redactades d’En Colom, tenim la de l’«italià» Paolo Giovio, que va escriure...[+] La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |