Portada
 Cicle de Primavera de 2024: Conferències sobre la manipulació de la història catalanaJa és a punt el Cicle de Primavera 2024 de conferències organitzades per l'Institut Nova Història.»
 Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la PenínsulaInvestigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals.
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.
|
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 'El Misteri de la Selva', del segle XIV, és més antic que el d’ElxLa ‘Representació de l’assumpció de madona santa Maria’ celebra 40 anys de representacions ininterrompudes a la Selva del Camp. És el drama sacre més antic d’Europa escrit en llengua romànica i conservat íntegrament. Recull la tradició de la Mare de Déu d’Agost, dels primers segles del cristianisme. Entrevista de la Mireia Rourera a l'Armand Puig per a l’Avui-El Punt+ del 15 de setembre d’enguany.
 El 'cofre de Perote', a Veracruz, i el mite català d'En Pere Boter'El cofre de Perote' és un volcà de Mèxic. El seu nom en nàhuatl és 'Nauhcampatépetl' i significa 'pedra quadrada', que defineix molt bé la morfologia del seu cim. Però del suposat nom en espanyol, 'El cofre de Perote', no ens podem estar de sospitar que és una traducció del català. Article d'En Bel·lònides al blog la 'Història usurpada'.
 Lleonard, Dalí i MontserratPer un fragment del diari d'En Dalí on aquest ens parla de toros, de la plaça de toros, d'En Lleonard i de Montserrat, en Xevi Mató creu que es podria establir una relació entre les muntanyes de Montserrat i les que pintava En Lleonard als seus quadres
 La marina catalana, aportacions científiques a la nàuticaConversa amb En Manel Capdevila a la 'Clau de la Nostra Història' del dia 6 de març del 2019 sobre nàutica catalana. "Els treballs a les drassanes continuaren amb una activitat incessant i els seus dipòsits el 1390 foren insuficients per a guarir, sota les immenses arcades, que encara avui es conserven, una esquadra de vint-i-cinc a trenta galeres”
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]  Jordi Bilbeny investiga les arrels catalanes del descobridor del nou continent en El dit de Colom, un treball en...[+]  Fa ben bé vint anys que els historiadors i colombistes catalans, imbuïts d'un desconeixement absolut sobre el...[+]  Segons En Javier García Blanco, autor d'aquest article, En Lleonard va tenir relacions i contactes hispànics de...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube