Portada
Sant Francesc i els càtarsSabies que els franciscanisme primitiu s’assemblava molt al catarisme i que l’hàbit de Sant Francesc recorda l’hàbit dels perfectes càtars? En Carles Camp considera que era de família càtara i que, de molt jove, es convertiria al catolicisme.»
Els mariners catalans de la 'Mary Rose', la gran carraca d’Enric VIIIUn estudi de la Universitat de Portsmouth ha revelat que una bona part de la marineria d’aquella nau era catalana.
Els Botoner, una família de comerciants catalans a l’Anglaterra d’Enric VIIIEls Botoner, els Amades, els Argall, els Capell, els Cordell, van tenir un paper destacat en l’eclosió d’Anglaterra.
|
Projectes de desmembrament del regne de Tarragona en temps dels Reis CatòlicsEn Pep Mayolas ens presenta un recull impactant de notícies històriques sobre uns suposats projectes de fragmentació i repartiment de la mal anomenada «Corona d’Aragó». Però a la Corona d’Aragó no li va passar mai res, de tot allò. Un fenomen que convida a la reflexió.
Mor Gastó III de Foix, el compositor de 'Se Canta', l'himne oficial d'OccitàniaLa tradició diu que va ser el compositor de 'Se canta', l’himne nacional occità.
La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a OlotLa guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.
|
Entrevistes recents
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
Executen Francesc Puig, cap de la revolta catalana al RossellóArticle d'en Marc Pons del 16 de maig a "Elnacional.cat". La lluita de la Catalunya Nord contra França. Traïció del virrei hispànic.
L'enfortiment de l'Estat en la modernitat i la qüestió de la descoberta del Nou MónEn aquest article, que va ser la ponència inaugural de l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica del 2011, en Roger Mallola raona sobre la manipulació de la nostra història des de la perspectiva de les ciències polítiques i ens fa veure com aquest procés castellà d'esborrar-nos el passat i assimilar-lo com si fos seu, no es pot explicar de cap més altra manera que des de la raó d'Estat. D'un estat que, per subsistir, ha d'eliminar qualsevol mena de referent català.
El zoònim americà ‘marmosa’ i la recuperació dels nostres motsArticle molt documentat d'En Francesc Jutglar que desenvolupa la comunicació que va presentar al 18è Simposi sobre la història censurada de Catalunya. Argumenta que ja és hora de recuperar ‘marmosa’ i ‘marmota’ com a sinònims catalans de ‘rata cellarda’.
Raons i proves per la identificació de Palos de Moguer amb Pals de l'EmpordàLlistat antic (2004) d'En Jordi Bilbeny amb trenta-set raons o proves que identifiquen Palos de Moguer amb Pals de l'Empordà
|
|
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] El llicenciat en Història de l'Art Sito Millán ens parla dels seus estudis universitaris i opina que, més...[+] Quins fets ens narren els vitralls d'aquesta catedral belga? Com s'hi ordenen els escuts d'armes i els símbols?...[+] Article publicat per en Joan Pons Ribot al núm. 102 de la revista arenyenca "La Rierada", del 9 d'octubre del...[+] Primera part de l'estudi d'en Jordi...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |