Portada
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.»
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
|
 El català, llengua de SardenyaL’illa de Sardenya té un lloc important a la història pàtria dels catalans, també avui, perquè a l’Alguer continua ressonant el català, la llengua autòctona d’una ciutat que terra catalana històricament s’ha sentit, que amb orgull se’n deia «la Barceloneta», i encara se sent.
 La persecució de la religió catalana al segle XIVEns diuen que la croada albigesa va aniquilar l’heretgia en una batalla a Muret i en una gran foguera a Montsegur. Però això és una altra mentida, perquè va costar més d’un segle eliminar-la i va tenir conseqüències més profundes del que ens hem imaginat. En Joan Cassola ens ho explica en aquest article.
 Els “Tiradores de Isabel II” saquegen i destrueixen el monestir de RipollL’any 1835, en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), un batalló de l’exèrcit constitucional espanyol anomenat “Tiradores de Isabel II”, format per elements radicals del bàndol liberal i comandat pel capità José Rodríguez, van saquejar i destruir el monestir de Ripoll.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Reflexions al voltant de l’espai occitanocatalàEn Santi Martínez Arrieta reflexiona sobre l'espai occitanocatalà i sobre la possibilitat d'una llengua comuna —a causa de la semblança dels parlars. Al Principat, hi ha hagut immigració occitana fins a mitjan segle XIX, però actualment ni el català mitjà ni el culte —ni l'Institut d'Estudis Catalans— s'hi interessen gaire. Article a 'El Vallenc' del 4 de setembre del 2020.
 Els «Grech» de Malta i els «Grech» catalansQuin origen té el cognom maltès «Grech»? Pot tenir a veure amb Grècia, com se’ns explica? O té una relació directa amb els múltiples «Grech» que trobem a Catalunya ja al segle XIV?
 El segrest de les obres d’En Joan Andreu Estrany, al 1531Va ser la Decadència un període on els nostres intel·lectuals van deixar d’escriure? O potser les seves obres van ser segrestades per la Inquisició i atribuïdes a autors castellans? El cas paradigmàtic d’En Joan Andreu Estrany ens pot ajudar a entendre-ho millor. Article d'en Jordi Bilbeny.
 Palma pretén recuperar les 'Claus' del RegneL'Institut Nova Història es complau a mostrar dues magnífiques peces d'orfebreria mallorquina. Es tracta de les 'Claus del Regne', que els Agermanats mallorquins van voler oferir a l'Emperador Carles I perquè s'avingués a les seves demandes. Article d'A. Pol per a l'edició del 30 d'agost del diari 'Ultima hora'.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]  Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar...[+]  En Pau Mora ens aporta informació d'un frare agustí català anomenat Erasme, a qui se li perd la pista a...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube